HISTORIA DE LAS FALLAS

Les Falles són un ritual de foc. Al llarg de tota la història de la humanitat, sempre ha hagut rituals que tenien com a protagonista este element perquè simbolitza la renovació: destrueix les coses velles per deixar lloc a les novelles. És normal vore encentre fogueres a les costes mediterrànies per commemorar l'entrada del solstici d'estiu. L'origen de Les Falles encara no s'ha resolt amb exactitud. La teoria que més s'escolta a nivell popular és la que diu que deriven d'un costum que tenien els ebenistes valencians, consistent a recollir tota la fusta que els sobrava per fer una foguera en honor al seu patró, Sant Josep, cada 19 de març. També es diu que les Falles provenen dels focs que s'encenien al principi del solstici d'estiu, costum que va adoptar el cristianisme per honrar a Sant Joan el 24 de juny. Açò podria explicar el gran component pagà de la festa. Per altra banda, un altre sector recolza la versió del “Ninot de mitja Quaresma” o “Parot”, segons la qual les Falles naixen del costum de llançar un ninot que representa Luter, Judes o un altre personatge, a la foguera. Esta teoria explicaria l'existència de figures en les falles i el caràcter censor i satíric dels monuments. La vespra del 19 de març de 1889, un grup de veïns va plantar i cremar una falla a la "Placeta de les Gallines", que oficialment era i encara és coneguda com plaça de Cassassús. El fet no hauria tingut cap trascendència si un diari de l'época, "Las Provincias", no hagués deixat constància del fet al peu de la pàgina segona, columna cuarta, del 21 de març de 1889 i que, per tant, marca el punt de partida de les Falles a Alzira. Posiblement aquella falla no va ser la primera falla de la nostra ciutat. Pot ser que en anys anteriors també es plantaren altres monuments a la ciutat, imitant la festa de la ciutat de València. Però el fet és que de cap d'aquelles falles ha quedat constància escrita als diaris i documentació de l'època. A partir de 1889, les falles aniran consolidant-se com a festa popular i per tant, patint també les vicissituds de cada moment. Durant la Guerra Civil (1936-1939) es va interrompre l'activitat fallera, mentre que en l'any posterior a la pantanada de Tous de 1982 i a la riuada de 1987, només es plantaren dues Falles simbòliques. El creixement de la ciutat ha fet que a les noves barriades hagen sorgit comissions que han donat més esplendor i importància a la celebració, fins a adquirir el caràcter, encara no reconegut oficialment, però sí reivindicat pels alzirenys, de festa d'lnterés Turístic Nacional, pel seu atractiu, la diversitat d'actes, la quantitat de participants i la intensitat amb què es viu la festa josefina, de tal manera que la converteixen en la segona ciutat, després de Valéncia, amb més activitat fallera. Actualment es planten 70 monuments, entre grans i infantils, i el cens de fallers és de més de 4.000 fallers adults i vora 1.500 menuts. Entre els actes que s'organitzen, coordinats per la Junta Local Fallera, constituïda l'any 1944, destaquen la Cavalcada Multicolor, la "crida", el lliurament de premis, l'Ofrena de Flors, la desfilada de comissions i bandes a ritme de pasdoble i, per descomptat, l'apoteòsica "cremà" de les falles. .

1. Ninots dels anys 30 2. Ninots dels anys 50 3. 1931 falla Plaça Major 4. 1983 falla de la "Pantanà"