Les Falles són un
ritual de foc. Al llarg de tota la història de la humanitat, sempre ha hagut
rituals que tenien com a protagonista este element perquè simbolitza la
renovació: destrueix les coses velles per deixar lloc a les novelles. És normal
vore encentre fogueres a les costes mediterrànies per commemorar l'entrada del
solstici d'estiu.
L'origen de Les Falles encara no s'ha resolt amb exactitud. La teoria que més
s'escolta a nivell popular és la que diu que deriven d'un costum que tenien els
ebenistes valencians, consistent a recollir tota la fusta que els sobrava per
fer una foguera en honor al seu patró, Sant Josep, cada 19 de març.
També es diu que les Falles provenen dels focs que s'encenien al principi del
solstici d'estiu, costum que va adoptar el cristianisme per honrar a Sant Joan
el 24 de juny. Açò podria explicar el gran component pagà de la festa.
Per altra banda, un altre sector recolza la versió del “Ninot de mitja
Quaresma” o “Parot”, segons la qual les Falles naixen del costum de llançar un
ninot que representa Luter, Judes o un altre personatge, a la foguera. Esta
teoria explicaria l'existència de figures en les falles i el caràcter censor i
satíric dels monuments.
La vespra del 19 de març de 1889, un grup de veïns va plantar i cremar una
falla a la "Placeta de les Gallines", que oficialment era i encara és coneguda
com plaça de Cassassús. El fet no hauria tingut cap trascendència si un diari de
l'época, "Las Provincias", no hagués deixat constància del fet al peu de la
pàgina segona, columna cuarta, del 21 de març de 1889 i que, per tant, marca el
punt de partida de les Falles a Alzira.
Posiblement aquella falla no va ser la primera falla de la nostra ciutat. Pot
ser que en anys anteriors també es plantaren altres monuments a la ciutat,
imitant la festa de la ciutat de València. Però el fet és que de cap d'aquelles
falles ha quedat constància escrita als diaris i documentació de l'època.
A partir de 1889, les falles aniran consolidant-se com a festa popular i per
tant, patint també les vicissituds de cada moment. Durant la Guerra Civil
(1936-1939) es va interrompre l'activitat fallera, mentre que en l'any posterior
a la pantanada de Tous de 1982 i a la riuada de 1987, només es plantaren dues
Falles simbòliques. El creixement de la ciutat ha fet que a les noves barriades
hagen sorgit comissions que han donat més esplendor i importància a la
celebració, fins a adquirir el caràcter, encara no reconegut oficialment, però
sí reivindicat pels alzirenys, de festa d'lnterés Turístic Nacional, pel seu
atractiu, la diversitat d'actes, la quantitat de participants i la intensitat
amb què es viu la festa josefina, de tal manera que la converteixen en la segona
ciutat, després de Valéncia, amb més activitat fallera.
Actualment es planten 70 monuments, entre grans i infantils, i el cens de
fallers és de més de 4.000 fallers adults i vora 1.500 menuts.
Entre els actes que s'organitzen, coordinats per la Junta Local Fallera,
constituïda l'any 1944, destaquen la Cavalcada Multicolor, la "crida", el
lliurament de premis, l'Ofrena de Flors, la desfilada de comissions i bandes a
ritme de pasdoble i, per descomptat, l'apoteòsica "cremà" de les falles.
. |
|
1. Ninots dels anys 30
|
2.
Ninots dels anys 50 |
3.
1931 falla Plaça Major
4. 1983
falla de la "Pantanà" |
|
|
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario